Economia i ocupació: què proposa cada partit per al 29-N
A cada pregunta, els partits apareixen agrupats segons l'opció del test més propera a la seva posició. Les opcions es mostren en el mateix ordre que al test, que no segueix cap escala.
Els resums de les posicions de cada partit es mostren en castellà, tal com s'han documentat a partir dels seus programes.
- Què s'hauria de fer amb el salari mínim interprofessional (SMI)?
- Com s'hauria de regular la jornada laboral màxima?
- Quins canvis necessita la legislació sobre contractació i acomiadament?
- Què hauria de fer l'Estat amb la despesa pública i el deute?
- Quin model hauria de seguir el mercat elèctric?
Què s'hauria de fer amb el salari mínim interprofessional (SMI)?
L'SMI el fixa el Govern cada any per reial decret, després de consultar els sindicats i la patronal.
Mantenir-lo i actualitzar-lo només segons la inflació
Continuar apujant-lo de manera moderada, pactada amb empreses i sindicats
EAJ-PNV
Defiende un salario mínimo vasco propio, superior al estatal, acordado entre la patronal y los sindicatos, y un marco vasco de relaciones laborales.
Font: Declaraciones del EBB, oct. 2025; Programa 2023 · EAJ-PNV
Apujar-lo de manera substancial, per sobre del 60 % del salari mitjà, amb actualització automàtica
Frente Amplio
Considera insuficiente que el SMI alcance el 60 % del salario medio y propone seguir subiéndolo por encima del IPC como palanca para elevar el conjunto de los salarios.
Font: Programa 2023 pág. 26 ↗ · Frente Amplio
Que deixi de fixar-lo el Govern i s'acordi en la negociació col·lectiva per sectors o territoris
Cap partit analitzat defensa exactament aquesta opció.
Garantir per llei que sigui sempre, com a mínim, el 60 % del salari mitjà
Sense posició coneguda: ¡TE!, CC, Cs, FO, IE, PACMA, SALF
Com s'hauria de regular la jornada laboral màxima?
La jornada legal màxima és de 40 hores setmanals des del 1983.
Reduir-la gradualment només mitjançant la negociació col·lectiva de cada sector
Junts
Vetó con PP y Vox la ley de 37,5 horas: dice apoyar la reducción de jornada, pero de forma flexible, gradual y pactada en el diálogo social y no impuesta por ley.
Font: Votación en el Congreso, sept. 2025 · Junts
Avançar per llei cap a 32 hores o la setmana de quatre dies sense rebaixa salarial
Frente Amplio
Propone fijar por ley una jornada máxima de 37,5 horas y abrir un proceso de diálogo social para seguir reduciéndola hasta 32 horas semanales sin rebaja salarial.
Font: Programa 2023 pág. 24 ↗ · Frente Amplio
Reduir-la per llei a 37,5 hores setmanals sense rebaixa salarial
CC
Votó en contra de las enmiendas de totalidad que tumbaron la ley de 37,5 horas, aunque Fernando Clavijo reclama un gran acuerdo social con empresarios y sindicatos.
Font: Votación en el Congreso, sept. 2025; declaraciones de Fernando Clavijo, ago. 2025 · CC
EAJ-PNV
Votó contra el veto de PP, Vox y Junts a la ley de reducción de jornada a 37,5 horas, aunque defiende que las relaciones laborales se resuelvan en el diálogo social y con un marco vasco propio.
Font: Votación en el Congreso, sept. 2025; Programa 2023 · EAJ-PNV
IE
Defiende la «reducción progresiva de la jornada de trabajo» y limitar por ley la jornada partida y el trabajo en festivos y de noche.
Font: Documento político 2025 · IE
PSOE
Impulsó la reducción por ley a 37,5 horas sin rebaja salarial (rechazada en el Congreso en 2025) y se fija como objetivo no superar las 36 horas semanales en 2030.
Font: 41.º Congreso Federal, nov. 2024 · PSOE
Flexibilitzar-la més: que la pactin lliurement l'empresa i el treballador
Cap partit analitzat defensa exactament aquesta opció.
Mantenir les 40 hores i fomentar la flexibilitat voluntària
Cs
Propone una semana laboral flexible «siguiendo el modelo alemán», con unas horas de disponibilidad obligatoria y el resto a elección del trabajador; no plantea reducir la jornada legal.
Font: Propuestas 28M 2023 · Cs
Sense posició coneguda: ¡TE!, FO, NC-BC, PACMA, SALF
Quins canvis necessita la legislació sobre contractació i acomiadament?
La reforma laboral del 2021 va limitar els contractes temporals. Hi ha debat sobre el cost de l'acomiadament i la 'motxilla austríaca'.
Encarir l'acomiadament improcedent perquè la indemnització sigui dissuasiva i repari el dany real
Frente Amplio
Propone un sistema de despido 'restaurativo y disuasorio', con derecho a la readmisión o a una indemnización adicional que compense el daño real causado.
Font: Programa 2023 pág. 27 ↗ · Frente Amplio
Implantar una 'motxilla austríaca' (fons d'acomiadament que acompanya el treballador) i simplificar els contractes
Abaratir i simplificar l'acomiadament per fomentar la contractació
Cap partit analitzat defensa exactament aquesta opció.
Encarir-lo notablement i recuperar la readmissió obligatòria i els salaris de tramitació
IE
Propone recuperar las indemnizaciones por despido improcedente anteriores a la reforma de 2012 y los salarios de tramitación, y limitar los despidos objetivos a las empresas sin beneficios.
Font: Documento político 2025 · IE
Mantenir la legislació laboral actual
¡TE!
Su diputado votó a favor de convalidar la reforma laboral de 2021, que limitó los contratos temporales sin cambiar el coste del despido.
Font: Votación en el Congreso, feb. 2022 · ¡TE!
EAJ-PNV
Respaldó revertir los efectos de la reforma laboral que abarató el despido y propone ahora consolidar esas mejoras, adaptar el marco a las nuevas formas de producción y reforzar la formación.
Font: Programa 2023 · EAJ-PNV
NC-BC
Su diputado votó a favor de convalidar la reforma laboral de 2021, que limitó los contratos temporales sin cambiar el coste del despido.
Font: Votación en el Congreso, feb. 2022 · NC-BC
Sense posició coneguda: CC, Cs, PACMA, SALF, VOX
Què hauria de fer l'Estat amb la despesa pública i el deute?
El deute públic espanyol volta el 100 % del PIB.
Mantenir el nivell actual complint les regles fiscals europees
EAJ-PNV
Propone una consolidación fiscal a medio plazo que no estrangule el crecimiento y que las reglas fiscales europeas excluyan las inversiones para la transición ecológica y digital.
Font: Programa 2023 · EAJ-PNV
Junts
Pide más recursos para el Estado del bienestar catalán sin aumentar la presión fiscal, y que la UE flexibilice los objetivos de déficit sin trasladar el ajuste a las comunidades.
Font: Programa 2023 · Junts
Augmentar la despesa en serveis públics encara que el deute pugi una mica
BNG
Propone aumentar el gasto social (protección social y sanidad hasta la media de la UE, educación al 7 % del PIB) y destinar a ello el incremento del gasto militar.
Font: Programa 2023 · BNG
IE
Defiende reforzar el Estado social y usar la capacidad inversora del Estado en servicios e infraestructuras, financiándolo con una reforma fiscal progresiva.
Font: Documento político 2025 · IE
Retallar de manera important la despesa per reduir el deute i abaixar impostos
Augmentar significativament la despesa i flexibilitzar les regles fiscals europees
Compromís
Propone reformar el artículo 135 de la Constitución para suprimir la prioridad absoluta del pago de la deuda, elevar la inversión educativa hasta el 7 % del PIB y flexibilizar la regla de gasto de los ayuntamientos.
Font: Programa 2019 pág. 240 ↗ · Compromís
Frente Amplio
Pide abandonar la austeridad y que la inversión pública no quede condicionada por los límites 'arbitrarios' del 3 % de déficit y el 60 % de deuda.
Font: Programa 2023 pág. 19 ↗ · Frente Amplio
Sense posició coneguda: ¡TE!, CC, Cs, PACMA
Quin model hauria de seguir el mercat elèctric?
El preu de la llum es fixa en un mercat marginalista amb diversos grans operadors privats.
Mantenir el model actual amb intervencions puntuals en temps de crisi
EAJ-PNV
Defiende un marco regulatorio estable, contratos a largo plazo (PPA) con garantía del Estado, más liquidez en el mercado y armonizar en la UE las intervenciones que puedan ser necesarias en crisis.
Font: Programa 2023 · EAJ-PNV
Recuperar per a l'Estat sectors estratègics (hidroelèctriques, grans elèctriques)
ERC
Propone recuperar la titularidad pública de las centrales hidroeléctricas y traspasarlas a la Generalitat, que las redes de distribución sean de titularidad pública y romper la integración vertical del oligopolio eléctrico.
Font: Programa 2023 pág. 103 ↗ · ERC
Liberalitzar-lo més i reduir al mínim els impostos i els càrrecs sobre l'energia
Cap partit analitzat defensa exactament aquesta opció.
Crear una empresa pública d'energia que competeixi en el mercat
Compromís
Defiende acabar con el oligopolio eléctrico, auditar el déficit de tarifa y remunicipalizar las redes de distribución; en la Generalitat propone crear una empresa pública de energía renovable.
Font: Programa 2019; Programa autonómicas 2023 pág. 129 ↗ · Compromís
Frente Amplio
Propone una empresa pública de energía que gestione las centrales hidroeléctricas a medida que venzan sus concesiones y reformar el mercado marginalista hasta eliminarlo.
Font: Programa 2023 pág. 13 ↗ · Frente Amplio
IE
Propone ampliar la participación del Estado en la producción de energía para garantizar precios asequibles y evitar la especulación de las empresas privadas.
Font: Documento político 2025 · IE
Abaixar els impostos sobre l'energia i reformar el sistema de fixació de preus sense intervenció pública directa
Junts
Propone reformar la fijación de precios sacando la nuclear y la gran hidráulica de la subasta eléctrica, crear un mercado catalán a plazo y traspasar competencias energéticas a la Generalitat; rechazó prorrogar el gravamen a las energéticas.
Font: Programa 2023; Votación en el Congreso, enero 2025 pág. 88 ↗ · Junts
VOX
Propone suprimir los impuestos de la factura eléctrica, modificar el sistema marginalista de fijación de precios y suprimir el mercado europeo de emisiones de CO2.
Font: Programa 2023 pág. 119 ↗ · VOX
Sense posició coneguda: ¡TE!, CC, Cs, NC-BC, PACMA, SALF
Altres temes
- Impostos
- Habitatge
- Pensions i protecció social
- Sanitat
- Educació
- Immigració
- Seguretat i justícia
- Model territorial i Estat
- Igualtat i societat
- Energia i medi ambient
- Política exterior i defensa
- Institucions
Amb quin partit coincideixes més? Respon 51 preguntes (o 20 en el mode exprés) i descobreix-ho.
Fes el test